Come-libros de JULIO

Feliz VIERNESSSS amigos!!!!

bc08c0999076728ac942616724c84eb1

Los que me vais siguiendo, sabéis que cada poco tiempo os comparto mis últimas lecturas, y sabéis que soy una ávida lectora. Supongo que a todos nos va por épocas, pero lo cierto es que llevo una época larga que voy a libro por semana o incluso menos.

He pensado que puede ser una buena sección mensual: “Come-Libros”. En ella, como vengo haciendo últimamente, os hablaré de los libros leídos, y os haré un breve comentario dando mi opinión. Si os gusta leer tanto como a mi, podéis coger ideas para nuevos libros, o podéis contrastar y comentar si coincidís en alguna de mis lecturas. Y si tenéis propuestas de libros para leer, no dudéis en decirmelo, será súper bienvenida!

Ahora que viene el verano, y las vacaciones, muchos aprovechamos para leer más de lo que leemos durante el año. Por eso es un buen momento para tomar nota de los libros que queréis leer en vuestros días de descanso. Espero que os guste alguna de mis propuestas:

1. La Botiga Vintage Astor Place, Stephanie Lehmann

La història de dues dones valentes i emprene­dores que, tot i estar separades per un segle, estan unides pel talent i lluiten per aconse­guir els seus somnis.

Nova York, 2007: quan l’Amanda, propietària de la botiga de roba vintage Astor Place, visita una vella dama de l’alta societat novaiorquesa per comprar-li uns vestits antics, no sap que un dels objectes li revelarà un passat ple de secrets.

Amagat enmig de les vores cosides a mà d’un maniguet de pell, l’Amanda descobreix un diari del 1907. Pertany a l’Olive Westcott, una jove rica que va viure a Nova York fa més de cent anys. En contra dels costums de l’època, l’Olive no volia casar-se i tenir fills, sinó que so­miava convertir-se en cap de compres d’uns grans magatzems. La mort sobtada del pare i la crisi financera de principis de segle, però, la van arrossegar fins a les portes de la pobresa. Envoltada de noies treballadores, va haver de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món completament diferent del que ella coneixia.

A mesura que avança en la lectura del diari, l’Amanda descobreix que la seva vida i la de l’Olive tenen molt en comú i s’adona que amb quaranta anys ja és hora que ella també resolgui els dubtes pendents sobre la relació que manté, encari el futur i tiri endavant la botiga.

La meva impresió: És un d’aquests llibres que alterna la història antiga de la Olive, amb l’actual de l’Amanda. A mida que avança la història descobrim com ambdues històries es construeixen simultànies, retroalimentant-se, i avançant en lligams entre els personatges actuals, i els antics. L’Amanda descobrirà que a través de la història de la Olive, pot trobar punts en comú amb si mateixa, i replantejar-se la seva pròpia vida. És una d’aquelles històries que es teixeix poc a poc, i que els personatges van descobrint mica en mica l’entremat i els vincles de les seves relacions.

Un llibre agradable, amable i fàcil de llegir.

La cirereta:

“Qui fa totes aquestes normes sobre com s’han de comportar els homes i les dones? Déu? Parlo de la mateixa classe d’injustícia que permet als homes fumar als restaurants, llogar habitacions d’hotel sense que se’n qüestioni la moralitat, tenir feines més ben pagades i gaudir del dret a vot!”

Valoració: 7/10

botiga astor place

2. El cumpleaños secreto,  Kate Morton.

1959
En un caluroso día de verano, mientras su familia se va de picnic al arroyo de su granja en Suffolk, la adolescente Laurel se esconde en la casa del árbol de su infancia, fantaseando con un muchacho llamado Billy, una huida a Londres y un futuro grandioso que aguarda con impaciencia. Sin embargo, antes de que esa tarde idílica toque a su fin, Laurel presenciará un crimen aterrador que lo cambiará todo.

2011
Siendo ya una actriz célebre, Laurel se ve abrumada por las sombras de su pasado. Acechada por los recuerdos y el misterio de lo que vio ese día, vuelve al hogar familiar y comienza a desenmarañar cada rincón de su memoria en busca de aquella historia. Una historia de tres desconocidos procedentes de mundos muy diferentes -Dorothy, Vivien y Jimmy- que coinciden en el Londres de los años de la Segunda Guerra Mundial y cuyas vidas quedarán unidas de forma funesta e inexorable.

Alternando los años treinta, los cincuenta y el presente, El cumpleaños secreto es un relato fascinante de misterios y secretos, teatro y farsa, de un asesinato y de un amor imperecedero.

Mi impresión: La fórmula que usa la autora en esta novela es la misma que en las anteriores: mujeres de distintas generaciones, unidas por una relación familiar o de estrecha amistad en el pasado. La historia se hilvana a través de distintas épocas, y se va descubriendo a medida que uno avanza en la lectura, siempre desde el presente. Como ya he dicho en otras novelas de esta autora, siempre usa este tipo de narrativa y es fiel a su estilo, asi que o te gusta, o no te gusta. En mi caso creo que es evidente que me gusta. Esta historia me ha gustado más que las dos anteriores que me he leído de ella, quizás queda a la altura de “El jardín olvidado”, que es mi favorita de ella.

La guinda:

“—Hola, Dorothy —dijo el hombre—. Cuánto tiempo.
Sabía cómo se llamaba su madre. El hombre no era un desconocido.
Habló de nuevo, tan bajo que Laurel no pudo oírlo, y su madre asintió levemente. Continuó escuchando, con la cabeza inclinada a un lado. Alzó la cara al sol y sus ojos se cerraron durante solo un segundo.
Lo siguiente ocurrió muy rápido.

Fue ese resplandor plateado y líquido lo que Laurel recordaría para siempre. La manera en que la luz del sol se reflejó en el filo de metal y la breve e intensa belleza del momento.

A continuación, el cuchillo bajó, ese cuchillo especial, hundiéndose en el pecho del hombre. El tiempo se detuvo y se aceleró a la vez. El hombre gritó y la sorpresa, el dolor y el horror retorcieron su cara; y Laurel se quedó mirando cómo las manos del hombre se dirigían al mango del cuchillo, al lugar donde la sangre le manchaba la camisa, cómo caía al suelo, cómo la brisa cálida arrastraba su sombrero en medio del polvo.”

Valoración: 7/10

el cumpleaños secreto

3. Radical, David Platt.

En Radical, David Platt te desafía a considerar con el corazón abierto la forma en que hemos manipulado el Evangelio para adaptarse a nuestras preferencias culturales. El autor muestra lo que Jesús realmente dijo acerca de ser su discípulo, luego te invita a creer y obedecer lo que has oído. Nos dice la dramática historia de lo que está ocurriendo con “éxito” a la iglesia suburbana cuando decide tomar en serio el Evangelio de Jesús.

Por último, nos insta a que nos unamos en el experimento Radical, un viaje de un año en un auténtico discipulado que transformará la forma en que vivimos en un mundo que necesita desesperadamente las Buenas Noticias que Jesús vino a traer.

Mi impresión: Es un reto, un desafío. Es un libro muy orientado a la sociedad occidental acomodada en la que vivimos, especialmente enfocada a norte-américa, pero que podemos adoptar facilmente desde nuestras vidas. Un reto tomar conciencia de cuan alejados estamos del “estilo de vida” al que Jesús nos invita a vivir. Qué significa servir y ser discipulo según la Palabra. No se trata de esperar que Dios nos haga prósperos, nos colme de bendiciones materiales y de bienestar. Suele ser más bien lo opuesto a esa comodidad, a ese apego a lo material, a los éxitos de este mundo.

Siempre es bueno, dar una sacudida a nuestro bienestar, zarandear y poner patas arriba los estándares de vida a los que nos hemos acostumbrado, y plantearnos otro enfoque. Ir más allá. Dar el siguiente paso, SER RADICALES.

La guinda:

“El evangelio moderno dice ‘Dios te ama y tiene un maravilloso plan para tu vida. Sigue estos pasos y serás salvo’. Mientras tanto, el evangelio bíblico dice: ‘Eres enemigo de Dios, estás muerto en tu pecado, y en tu actual estado de rebelión, ni siquiera puedes ver que necesitas vida y mucho menos revivirte a ti mismo. Por lo tanto, dependes de manera radical de Dios para que haga algo en tu vida que nunca podrás hacer.”

 

Valoración: 8/10

000-RADICAL

4. La cuinera, Coia Valls.

És l’any 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis.

“La cuinera” duu associat paisatges, gustos i textures gravats a la memòria. Constança viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat,  la noia somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes.
No tindrà les coses fàcils, però Constança no es rendirà i s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, per aconseguir el seu desig. “La cuinera” és la vida i lluita d’una dona ambiciosa, que té clar que vol aconseguir i que, amb perseverança, lluitarà per aconseguir-ho. Tot plegat ambientat en una Barcelona d’ambients contradictoris, com aquells dels grups que criden a la revolució, mentre que en els salons més refinats i exquisits; existeix una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.

La meva impresió: aquest és un llibre que apel·la als sentits de manera directa. Evoca sabors, olors i sensacions. La Constança, com a personatge principal, es una dona plena de força i envoltada de seducció, que deixa que els seus sentits s’obrin a noves sensacions que després portará a la seva cuina. Al llarg de la novela, hi podem entreveure un erotisme que si bé es lleuger, es detecta a mida que ens endinsem en el relat. La història està marcada per personatges forts, amb trets i característiques molt marcades, que farà que ens posicionem de seguida respecte a cadascún d’ells, provocant en el lector aversió o simpatia.

Aquesta novel·la ens recorda vagament a llibres com “Como agua para chocolate”, per la seva evocació als sentits. Si més no, he de dir que quelcom del libre no m’ha fet el pes. Potser la manera de la narrativa una mica lenta i recargolada, o el pesque s’hi dona, pel meu gust excessiu, de la vessant històrica de la novel·la, o fins i tot l’epoca i l’escenari específics de la novel·la que no son precisament els que més m’atrapen.

La cirereta:

A ningú de la casa no li va estranyar que la cuinera treballés amb flors; ja ho havia fet altres vegades i en tenia una bona col·lecció de comestibles. Utilitzava la rosa i la violeta per aromatitzar els vins, arrebossava flors de carabassó i guarnia amanides amb pètals de pensaments. Quan en trobava, també feia tes d’herbes posant-hi flor d’hibisc. Era impossible aconseguir moltes de les varietats que l’Antoine Champel utilitzava a Lima, però no desistia. Estava convençuda que les flors, a més de fer més atractius els plats, els licors i els vins, aportaven frescor i nous sabors. D’altra banda, els seus colors i les seves aromes estimulaven els sentits.”

Valoració: 6/10

la-cuinera

5. La lladre de llibres, Markus Zusak.

La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann –potser el personatge més encantador de la novel·la–, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït.  I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani. 

La meva impresió: No tenia moltes esperances en el llibre. Un llibre que s’ha posat de moda, que fins i tot l’han fet peli… Esperava trobar-me un llibre comercial, la típica història llacrimògena… Però m’ha sorprés molt gratament: una història emocionant, emotiva, vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador-narrador d’excepció: la mort. La mort ens narra tota la història i ens apareix sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa.

Crec que aquest tipus de perspectiva a la narració, fa la novel·la fàcil de llegir, fresca, i impactant. Es un cara a cara, entre tu i la mort, i aquests personatges intensos i fascinants.

M’ha robat el cor.

La cirereta:

“En molts aspectes, endur-me un nen com en Rudy va ser un robatori -tanta vida, tantes coses per viure encara-, però estic segura que li hauria encantat veure els enderrocs esgarrifosos i l’embotonament del cel la nit que va traspassar. Hauria plorat, s’hauria girat i hauria somrigut, si hagués pogut veure la lladre de llibres de quatre grapes al costat del seu cos sense vida. Li hauria encantat veure com besava els seus llavis polsosos, bombardejats.

Si, ho sé. En la foscor del fosc bategar del meu cor, ho sé. Li hauria encantat. Ho veieu? Fins i tot la mort té sentiments.”

Valoració: 9/10

lladre de llibres

Os deseo un feliz fin de semana (a los que no seais tan pringados como yo, que me toca currar). Y me despido como siempre, con una reflexión, y con la música como banda sonora:

“Es inevitable que la búsqueda de Jesús se convierta en la búsqueda de uno mismo. Nadie que encuentre a Jesús sigue siendo el mismo.”
– Philip Yancey –

Laia