Paraules sordes

Paraules que s’amunteguen desordenades a les meves entranyes, que es trepitgen, que s’escridassen entre elles, que es barallen i s’empenyen per sortir, per guanyar, per alçar-se victorioses.

Somnis que treuen el cap de tant en tant, però que de seguida s’amaguen de nou, intimidats per aquesta cridòria sorda.

Un nus a la gola, mentre als llavis hi arriba un silenci sec, on ressona la remor d’aquesta batalla interna. Una batalla convulsa que sacseja tot el que troba. Una batalla que sap que a la fi, serà el punt de partida per un nou futur, un futur bell, més proper al seu PLA PERFECTE. Però metre no hi ha un vencedor, tot el que soc es retorç de dolor amb cada nova envestida, cada paraula sorda que lluita per sortir i guanyar.

1003c9138a0843e5f3f37be2f2e1825b

Laia

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s